L´origen del nom de Marçà segons Joan Coromines ve del nom llatí "Martius".

La recerca i els estudis de l'historiador i arqueòleg Salvador Vilaseca van obrir la porta al coneixement de la nostra història més antiga. Tenim datades troballes des del Paleolític Inferior.

S'han descobert restes en jaciments de superfície i també en coves i balmes: les coves del Xollat, al bell mig de les Burgueres, el Cau del Molí Paperer, la Mil.loquera i Cal Montagut. El material més abundós és la indústira lítica i la ceràmica, principalment la d'origen romà que ens fa creure en l'existència d'una vil.la romana.

Al cim de la Mil.loquera hi ha restes d'un castell que ens recorda la dominació sarraïna, probablement de mitjans del segle IX. Malgrat que els sarraïns arribaren cap al 714, l'assentament fou dificultós per l'orografia del Priorat. També s´hi troben restes d´una església de forma absidal que la situen a finals del romànic, segle XIII. La parròquia de Marçà ja és anomenada a la butlla del Papa Anastasi IV al 1154.

L´any 1153 el castell de Marçà surt esmentat per primera vegada per Ramon Berenguer IV. L'any 1174 el rei Alfons I infeudà el castell a Guillem de Castellvell. El 1241 la senyoria recaigué a Alamanda, casada amb Guillem d'Entença, i passà al domini de la baronia d´Entença. L'any 1324 Jaume II dóna el castell de Marçà al seu fill Ramon Berenguer i entra a formar part del Comtat de Prades. A partir d'aquí, segueix les vicissituds del Comtat.

L´any 1611, els frares servites fundaren el convent de Sant Marçal als afores del poble. L'edifici fou abandonat durant les guerres de Successió, del Francès i el Trienni Liberal i, definitivament el 1835, fou incendiat i saquejat. Avui en dia és un edifici ruïnós, del qual sols es pot esmenar un fragment ornamental a la façana.

Al segle XV alguns habitants de Marçà van baixar a viure cap al peu del turó. Els marçalencs utilitzaren les pedres del poble vell per construir el nou. Finalment el poble s'ubica on és actualment durant el segle XVIII.

A finals del segle XVIII va iniciar-se un creixement demogràfic, malgrat això, el poble tenia dificultats per pagar les contribucions. El guerriller Carrasclet, que visqué durant un temps a Marçà junt amb la seva esposa, que n´era filla, inicià la seva campanya bèl.lica contra les forces del rei Felip V.

A finals del segle XIX la plaga de la fil.loxera va fer estralls a la comarca. Marçà, però, no en va sortir tant mal parat, ja que l'arribada del ferrocarril, l'any 1891, va esmorteir la crisi i es convertir durant molts anys en porta d´entrada i sortida de bona part dels productes agraris del Priorat.